El carril d’emergència: com es forma de debò i per què gairebé ningú ho fa bé

Retenció de trànsit en una autopista de diversos carrils vista des de l'aire

Des de l’1 d’octubre, el Reglament General de Circulació obliga a formar un carril d’emergència quan hi ha una retenció a l’autopista o l’autovia. Portem unes setmanes d’aplicació i a les classes es repeteix sempre la mateixa escena: tothom n’ha sentit a parlar i gairebé ningú el forma on toca.

Per a qui es mou cada dia per l’AP-7 o la C-32, això no és teoria: és la diferència entre que una ambulància arribi o no arribi.

Primer, l’error més estès: no és l’arcè

La imatge que té tothom al cap és «apartar-se a l’arcè». No és això. L’arcè té els seus propis usos i, a més, sovint està ocupat per vehicles avariats, que és precisament a qui es va a auxiliar.

El carril d’emergència es forma dins de la calçada, obrint un passadís entre carrils. Aquesta és la part que la gent no sap.

Com es forma exactament

Quan per una retenció els vehicles circulin al pas de vianant o estiguin aturats:

  • Amb dos carrils per sentit: l’espai es forma al centre de la via, entre tots dos carrils.
  • Amb tres carrils o més: l’espai es forma entre el carril de més a l’esquerra i el que té al costat.

I la regla de moviment, que és la que has de recordar amb el volant a les mans:

  • Si circules pel carril de més a l’esquerra, t’has de moure tant a l’esquerra com puguis.
  • Si circules per qualsevol altre carril, t’has de moure tant a la dreta com puguis.

Dit d’una altra manera: el passadís sempre queda immediatament a la dreta del carril ràpid. No al mig del tot, no a l’arcè.

Quan s’ha de fer: abans, no després

Aquest és el segon error. Molta gent espera a sentir la sirena per apartar-se, i aleshores ja és tard: amb els cotxes aturats i enganxats no hi ha espai per maniobrar.

El passadís es forma quan es forma la retenció, no quan arriba l’ambulància. És un hàbit, com posar-se el cinturó: no esperes a l’impacte per cordar-te’l.

El passadís no és per a tu

Sembla obvi i no ho és. L’espai lliure és exclusivament per als vehicles prioritaris en servei d’urgència: ambulàncies, bombers, policia, assistència en carretera.

Fer-lo servir per avançar la cua, encara que siguis l’últim de la fila i «no molestis ningú», és una infracció. I és la pitjor de totes, perquè desfà el passadís per als que venen al darrere.

El cas de les motos

Als motoristes els afecta especialment: el pas entre carrils que fan habitualment en retenció coincideix justament amb l’espai que ara ha de quedar lliure. Si ets motorista, el criteri és senzill: el passadís no és un carril de pas per a tu.

Com ho treballem a classe

Als alumnes que es preparen el permís B els ho expliquem amb un exemple local, perquè s’entén de seguida: imagina’t una retenció a l’AP-7 a l’altura de Tordera un divendres a la tarda. Si tothom s’aparta a la dreta, el carril ràpid queda ple i tapat. Si cadascú fa el que li toca, queda un passadís net de quilòmetres.

És una d’aquestes normes que no costa res d’aplicar i que només funciona si la fa tothom. Per això val la pena explicar-la a casa: als pares, als fills que acaben de treure’s el carnet i a qui fa trenta anys que condueix i encara pensa que l’arcè és la solució.