És la primera pregunta que ens fan per telèfon: «quant trigaré a tenir el carnet?». La resposta honesta és que depèn de tu, però això no vol dir que no es pugui planificar. Després de molts anys formant conductors als nostres centres del Maresme i la Selva, sabem bastant bé on es perd el temps i on es guanya.
Aquí tens el recorregut real, pas a pas, amb els terminis que depenen de l’administració separats dels que depenen de tu.
1. Els papers: el que has de tenir abans de començar
Abans de res cal obrir expedient a la Prefectura de Trànsit: fotografies, DNI i l’informe d’aptitud psicofísica del centre mèdic. És un tràmit curt, però no es pot saltar, i és el que marca el dia zero.
Un consell que estalvia setmanes: fes el reconeixement mèdic la mateixa setmana que t’apuntes. Molta gent el deixa per més endavant i després descobreix que no pot presentar-se al teòric perquè l’expedient encara no està obert.
2. La teòrica: on es decideix la meitat del calendari
El temari del permís B no és llarg, però sí dens. Amb constància —tests cada dia, no tres hores el diumenge— la majoria d’alumnes arriben preparats en poques setmanes.
El que allarga de debò la teòrica no és el temari: és suspendre. Cada convocatòria fallida significa esperar la següent data disponible, i això sí que es nota al calendari. Per això insistim tant que ningú es presenti «a provar»: presentar-se quan els tests ja surten nets surt molt més a compte que presentar-se dues vegades.
Si vas just de temps o vols concentrar-ho, tenim el format de teòrica exprés, pensat per aprofitar períodes curts i intensius.
3. Les pràctiques: la part que no admet dreceres
Aquí no hi ha fórmula màgica. El nombre de classes que necessita cada persona varia moltíssim: qui ja ha portat moto, qui ha conduït en finca privada i qui no s’ha posat mai al volant no parteixen del mateix lloc.
El que sí que està a les teves mans és el ritme. Dues o tres classes per setmana consoliden; una classe cada quinze dies fa que bona part de cada sessió es dediqui a recuperar el que ja sabies. A igualtat de classes totals, qui les concentra acaba abans i amb menys classes.
També ajuda on practiques. Tenim pista de pràctiques pròpia, i les primeres sessions fetes en circuit tancat permeten automatitzar embragatge, maniobres i referències sense el trànsit al damunt. Quan surts al carrer ja no gastes classes en el que es podia resoldre abans.
4. L’examen pràctic: el tram que no controles
La data de l’examen pràctic la fixa Trànsit segons les places disponibles, i varia al llarg de l’any. Els mesos previs a l’estiu solen anar més carregats, perquè coincideixen molts alumnes amb la mateixa idea.
D’aquí ve el consell més útil de tot l’article: si vols conduir a l’estiu, comença a l’hivern. Començar al gener o al febrer et col·loca davant de la cua, no al mig.
Llavors, quant es triga?
Si vas constant, fas la teòrica a la primera i mantens un ritme regular de pràctiques, el procés sencer s’acosta més a uns quants mesos que a un any. Si l’allargues, el propi calendari t’allarga a tu: cada pausa llarga costa classes de repàs i cada suspens costa una convocatòria.
El millor moment per començar sempre és abans del que penses. Passa per qualsevol dels nostres centres —Tordera, Blanes, Calella, Malgrat de Mar, Hostalric, Arbúcies o Lloret de Mar— i et fem un pla realista amb el teu horari a la mà.